L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha creat una proposta de cofinançament per a la construcció dels últims trams de passeig marítim de l’àrea metropolitana de Barcelona. Aquesta proposta, que s’està treballant amb el Ministeri per a la Transició Ecològica, contempla entre d’altres projectes l’ampliació de la segona fase (tram central) del passeig Marítim de Castelldefels. Així ho ha comunicat l’AMB després de donar el passat 20 de juny el tret de sortida a l’Estiu Metropolità 2019 amb un acte institucional a la platja de Gavà, que va comptar per part de Castelldefels amb el llavors regidor en funcions de Medi Ambient i Sostenibilitat, Ramon Morera (Movem). També hi van participar l’alcaldessa de Gavà, Raquel Sánchez, el gerent de l’AMB, Ramon Torra, el director de Serveis d’Espai Públic, Xavier Segura, i el periodista de TV3, Òscar Armengol
D’altra banda l’AMB, centra l’Estiu Metropolità 2019 en l’equilibri entre els usos socials, les funcions ambientals i el creixement econòmic de les platges. “L’AMB, juntament amb el Ministeri per a la Transició Ecològica, està posant els primers fonaments d’un futur pla d’estabilització del litoral metropolità per frenar la regressió i que minimitzi els efectes del canvi climàtic”, va explicar Torra. El gerent de l’AMB també va voler remarcar la innovació i, en aquest sentit, va anunciat que s’està estenent un sistema de megafonia intel·ligent apte per a 5G.
Armengol va posar en valor el desenvolupament sostenible com a denominador comú que uneix tots els usos de les platges: creixement econòmic, valor lúdic i funció ambiental. Va afegir que les platges metropolitanes són un reclam d’un turisme sostenible i de qualitat. “Els visitants busquen atractius relacionats amb el patrimoni paisatgístic i l’entorn, com els sistemes dunars i la connexió amb la resta d’espais naturals”, va sintetitzar.
Pla d’estabilització estructural
El servei de platges de l’AMB constata que el litoral metropolità continua minvant, ja que s’ha detectat una regressió important i accelerada d’algunes platges metropolitanes al llarg dels últims anys. Es calcula que s’ha perdut el 17 % de la superfície total i un 25 % de sorra lliure en els últims 4 anys. Aquesta regressió estructural de les platges metropolitanes fa necessària una planificació a mitjà i llarg termini que doti les administracions de mecanismes que permetin abordar els problemes crònics d’erosió a causa dels temporals i de la manca de sediments.
A Castelldefels concretament, els problemes d’erosió no serien tant la regressió del litoral sinó l’enfonsament del terreny que fa que, quan es produeixen temporals i fortes pluges, es formin grans llacunes d’aigua estancada a la sorra. Un problema sobre el qual també ja s’està treballant.
Al llarg del darrer segle s’han generat canvis a la línia de la costa que han provocat un impacte negatiu a les platges i ara cal revertir i millorar aquesta situació.
L’AMB impulsa la col·laboració entre les administracions competents per fer un pla estructural per a les platgesmetropolitanes que les estabilitzi davant les amenaces actuals. Amb aquest objectiu, l’AMB està treballant amb el Ministeri per a la Transició Ecològica una proposta de directrius d’estabilització de les platges per portar a terme aquestes tasques estructurals.
Una de les possibles actuacions dins d’aquest pla d’estabilització a mitjà termini és la construcció de barreres submergides per protegir el litoral de l’onatge dels temporals i de baix impacte ambiental. L’objectiu és buscar solucions a curt termini per minimitzar l’erosió d’aquestes platges i reforçar-les utilitzant solucions basades en la natura i infraestructures «toves».
Una d’aquestes solucions menys agressives que els espigons o esculleres pot ser la col·locació d’un geotub. Es tracta d’un geotèxtil de forma cilíndrica submergit i no visible des de la superfície que s’ompliria de la mateixa sorra del fons marí i apaivagaria la força de l’onatge en cas de temporal. D’aquesta manera, es reduirien les grans aportacions de sorra, que també tenen impactes sobre el medi. Aquest sistema té alguns avantatges importants, com ara la versatilitat de retirar-lo quan sigui necessari o el mínim impacte al fons marí, cosa que no es pot fer amb els espigons submergits de roques o formigó. L’impacte de la construcció d’aquest sistema ofereix també unes importants reduccions de cost i petjada de carboni.
Usos socials
Les platges metropolitanes són uns dels espais públics més visitats de la Unió Europea. La gestió integral de les platges metropolitanes es fa tenint en compte la infraestructura verda i blava: un conjunt d’espais naturals connectats que interactuen entre si i formen part d’un mateix sistema en què la qualitat ambiental i la biodiversitat hi són presents. Des de l’AMB s’aposta per una compatibilitat entre l’ús públic i la funció ambiental d’aquests espais oberts.
La cohesió entre les platges i els nuclis urbans és imprescindible perquè la ciutadania pugui gaudir-ne i utilitzar-les. Per això, s’ha apostat per connectar aquests espais oberts amb el teixit urbà a través dels passeigs marítims.
Ës en aquest àmbit que, amb l’objectiu d’impulsar la finalització d’alguns trams de passeigs marítims inacabats, l’AMB ha creat una proposta de cofinançament per a la construcció dels últims trams de passeig marítim. Aquesta proposta contempla, entre d’altres projectes, l’ampliació de la segona fase (tram central) del passeig de Castelldefels. Aquest document s’està treballant amb el Ministeri per a la Transició Ecològica.
Funcions ambientals
Una de les mesures ambientals més importants dels últims anys és la creació i manteniment dels sistemes dunars, amb una inversió de 256.000 € que han servit per crear 105.000 m2 de dunes i plantar-hi 14.000 exemplars de vegetació autòctona.
Aquests sistemes consisteixen en acumulacions importants de sorra que actuen com una barrera natural contra la força dels temporals i l’onatge. Actuen de forma flexible i dinàmica, amb més capacitat d’adaptació davant les condicions ambientals canviants i quan es produeixen temporals dissipen millor l’energia de l’onatge que les estructures construïdes. A més, suposen un reservori important de sorra que aporta estabilitat en aquests espais naturals. Aquestes muntanyes sorrenques naturalitzades contribueixen a la millora de la biodiversitat i el paisatge. A banda del valor ambiental, protegeixen en molts casos les zones urbanes i infraestructures que hi ha darrere, de manera que ajuden a preservar l’activitat socioeconòmica dels establiments situats a primera línia de mar.
Creixement econòmic i desenvolupament sostenible
Les platges metropolitanes reben, de mitjana, uns 10 milions d’usuaris l’any, fet que repercuteix positivament a les economies locals dels 8 municipis metropolitans de la costa. És innegable que la seva existència condiciona favorablement el desenvolupament del teixit econòmic local d’aquests nuclis.
El litoral metropolità, a més dels valors socioambientals, té un important paper en l’estructuració de l’economia de la metròpolis de Barcelona i que es posa de manifest en la seva base productiva. En temes d’economia urbana, les inversions al front litoral metropolità tenen un elevat retorn, tant en termes econòmics com socials, ja que en la mesura que es treballa i que s’equipen diferents zones, el conjunt del front agafa una potència molt superior, com ha passat en les ciutats que s’han obert al mar. L’AMB inverteix 4 milions d’euros anuals en el manteniment i la millora de les platges metropolitanes.
Aquesta millora continuada de les platges i dels seus equipaments ha estat bàsica per al desenvolupament del turisme del litoral metropolità. Ara bé, el turisme és una activitat econòmica cada cop més complexa i diversa, on els viatgers i usuaris es mouen no només buscant un únic recurs, sinó entorns on puguin desenvolupar diferents activitats.
Així doncs, és important incidir en el fet que la gestió integral de l’AMB aposta pel desenvolupament d’un model turístic sostenible, en què l’entorn natural i/o patrimonial sigui un valor afegit per als visitants i aquests puguin trobar-hi una oferta de diferents activitats. La visió metropolitana de conjunt, les diferents actuacions i els programes de participació fomenten aquest desenvolupament sostenible.